dimecres, 11 de setembre del 2013

LES AVENTURES DEL LLANERO SOLITARIO

PRIMER CAPÍTOL: L'HONOR DE L'EXÈRCIT (SEGONA PART)

DIA 4 D'OCTUBRE DE 1869 (NIT)


MARPHY: Enteneu bé el pla?

LLANERO: Sí, es evident! Tu ens  portes l'advocat defensor William a un racó i nosaltres l'estabornim. Es així no?

TORO: Jo crec que sí. Una pregunta. El William aquest, es un advocat del fort no?

MARPHY: Sí! Es així! Bé, ja arribem a la ciutat Dodge City. Recordeu que el William es un borratxo, no serà difícil capturar-lo.

TORO: Seria prudent deixar els cavalls aquí, en aquest raconet. Millor que no els vegin.



MARPHY: Jo vaig tirant. No sé on pot estar aquest maleït William!

TORO: Doncs és evident, si és un borratxo deu estar al Saloon.

LLANERO: Vinga Plata... no et posis nerviós, cavallet bonic....

TORO: Paciència, paciència....

MARPFHY: Podeu parar d'una vegada? M'esteu empipant!

LLANERO I TORO: Sí, sí.

Tot seguit la Marphy va entrar al Saloon i....

WILLIAM: Ei! Mireu qui ha entrat! jajaja! És molt guapaaaa!

DUSTIN: Tenssss raó!

MARPHY(Pensant): Deu meu....... Però ho he de fer! Es la única manera que surti del Saloon.

MARPHY: Eiiiiii, William.... no em vols convidar a una copa......

DUSTIN: I a mi no m'ho dius......

MARPHY: Tu calla!!

DUSTIN: Peròòò si jo soc més bo disparant!

WILLIAM: Tu ets molt però que molttttt lleiggg, Dustin.....

MARPHY: I es clar! Tu ets el triple de guapo que ell... vinga beu més, més, més...



Quant el William va estar del tot begut la Marphy va fer-lo sortir al carrer....

MARPHY: Em podries acompanyar a casa... visc per aquells carrers i em fa por anar tot sola......

WILLIAM: No, no em faaa res..... al contrarriiiiiiii

Però quant va arribar al racó on s'havien amagat el Toro i el Llanero....

TORO: Té el puny d'un indi!





Ja deveu saber que va passar... el William va quedar ben estabornit al terra. Ràpidament la Marphy va buscar un lloc per amagar-lo.

MARPHY: Aquí, dalt el campanar! El mossèn no hi sol pujar gaire sovint!

Després van canviar-se de roba una altra vegada i se'n van anar cap al Fort Reno.

DIA 5 D'OCTUBRE DE 1869

Al Fort Reno.....

 TROMPETA: Tu, tu, tu, tu!

SARGENT JONATHAN: Senyor capità Blue! Arriba la fiscal Elisabeth acompanyada del seu guardaespatlles, el senyor Malkovich!

 MALKOVICH: Senyora Elisabeth, ja hi som.

ELISABETH: D'acord! Espero poder sortir aviat d'aquest Fort. No m'agrada gens ni mica.

MALKOVICH: Senyora Elisabeth..... seria educat anar a saludar als capitans Blue, Black, Brown i al coronel White.

ELISABETH: Faré el que em vingui de gust! Però bé els saludaré.


L'Elisabeth va saludar als capitans i al coronel i ells a ella. Tot seguit, però....

TROMPETA: Tu, tu, tu, tu!

SERGENT JONH: Senyors! Arriba algú! Però no es l'advocat defensor William!


JOHN: Senyors del fort! L'avocat defensor William s'ha posat malalt i jo soc el seu suplent! Em dic John i aquest es el meu servent! No us espanteu si és un indi! Quasi no sap ni parlar

BOU( Xiuxiueixant): Ho fas molt bé, John... però això de no poder parlar..

JOHN: Calla  Bou...

Tot seguit van saludar a la fiscal Elisabeth i ....

WITE: Fins avui al vespre podeu fer preguntes a totes les persones del fort....

ELISABETH: D'acord, prou temps per guanyar un altre cas.... a més a més podríem dir que ja està guanyat, no pot ser ningú més.

MALKOVICH: Tens raó, Elisabeth! Tu has guanyat casos molt més difícils que aquest! Serà bufar i fer ampolles per a tu!

BOU: Vosaltres no tenir pensar així! Potser Benjamin ser inocent!

ELISABETH: Que facin callar a aquest indi fastigós!!

JOHN: No et precipitis.... ja el faig callar jo....



Tots dos van començar a  buscar algú que els pogués ajudar a solucionar el conflicte i a declarar o no al pobre Benjamin culpable.






La fiscal Elisabeth parlant amb el sergent Jonh

John i Bou parlant amb el millor amic del Benjamin

Com que el Jonh i el Bou no ho tenien gens fàcil van pensar un pla i de nit.....

JONH: Ara es la nostra Bou.... només hi ha quatre soldats desperts en tot el fort.

BOU: D'acord! Té una ampolla del millor Wisky del món (en veritat és ben insípid). Els hi dones als dos vigilants de la presó i.....

Així ho van fer i mentre que el John distreia els soldats, el Bou parlava am el Benjamin....

BOU: Benjamin... t'ho diré clara ment..... has assasinat el Higuins....

BENJAMIN: No, t'ho juro......

BOU: I aleshores: qui ho ha fet..?

BENJAMIN: No ho sé...


En aquell mateix moment va apaèixer el Corky i....

CORKY: Escolteu... no se qui sou però sé que voleu salvar el Benjamin.... Jo només us puc dir una cosa...

JOHN: Quina! Explica't nen!

CORKY: El Benjamin no l'ha matat.... diu la veritat.

BOU: I aleshores qui l'ha matat?

CORKY: No...no us ho puc dir....l'únic que us puc dir es que el Higuins... el Higuins anteriorment formava part de la Banda del Collote..... i.... no ja no us puc dir res més!

JOHN: Esperaaaaa!!!!

Però el Corky se'n va anar i no va dir res més....


Però el que no s'habien els nostres amics era que una ombra els havia escoltat.... una ombra de.....

                                                                                                       CONTINUARÀ.....
 



12 comentaris:

  1. ¡Que interesante! ¡¿Que querrá decir con que Higuins formaba parte de la banda del coyote? ¿Eran tipos peligrosos? Elisabeth está muy segura de ganar el caso, pero no cuenta con que nuestros amigos están descubriendo cosas. Por cierto, Marphy me encanta ;)

    Está muy emocionante Àlex, ¡que sigaaaa!

    ResponElimina
  2. ¡Gracias Wensus!
    Lo de la banda del Coyote, ya saldrán más adelante. Llevaran historia y.... bien no sigo porqué desvelare unos cuantos misterios.
    Sobre Elisabeth, es verdad que está segura de ganar el caso, todas las cartas están a su favor. Pero es verdad que nuestros amigos descubren cosa... ya veremos quién gana.
    Me gusta que te guste Marphy, en verdad se pronuncia "Marfy".

    Tengo ganas yo también de colgar el siguiente pero las vacaciones han dado a su fin y con todas las tareas....

    Igualmente intentaré escribir lo antes posible.

    ¡Hasta otra!

    ResponElimina
  3. Me encanta el escenario de esa callejuela. Y hay que ver como lo lleva Marphy hasta allí engatusándolo, jajaja...
    La fiscal como comentaste en mi blog es la misma keka que Clayetana. Aunque aquí sale mucho más guapa con esa peluca rubia. Parece que Elisabeth es una clack de armas tomar.
    Otro personaje que me gusta mucho cómo te ha quedado es Toro. Menudos puños tiene.
    Es normal que ahora tengos menos tiempo libre con el fin de las vacaciones. Lo primero es el deber. Pero aunque no sea con la misma frecuencia seguro que sacas algún ratillo libre, para continuar con tu hobby y hacernos disfrutar.

    ResponElimina
  4. ¡Muchas gracias Duclack! Es verdad que Marphy lo engatusa mucho....
    Sobre la fiscal Elisabeth, no es más guapa que Clayetana por mi gusto. Lo que pasa es que Elisabeth es mas joven que ella.
    Es verdad, también, que Toro tiene unos buenos puños.. menuda torta le ha dado al borracho de William...
    Intentaré tener algún rato libre... ¡No me pasaré todo el santo día haciendo deberes!

    ¡Nos vemos!

    Àlex.

    ResponElimina
  5. ¡Qué miedo da esa fiscal, con esas prisas, Dios mío! Sería demasiado evidente que fuese Benjamin el asesino, pero... Hay que buscar pruebas. Esa señora parece que no ha tenido la suerte que tuve yo de encontrarme con un profesor que nos repetía mucho estas cuatro cosas: “Nada es lo que parece”, “todo el mundo miente”, “la ley del mínimo esfuerzo es una ley natural que afecta a todo ser vivo” y “el público es más inteligente que tú”; lo repetía varias veces, muy serio, para terminar añadiendo: “respétalo siempre y muéstrale gratitud”.
    Me gusta tu historia, mantiene muy vivo el interés, está muy bien coordinada con las fotos y ¡es muy fresca! Te felicito una vez más, Álex, y quedo a la espera del tercer capítulo.
    Moltes gràcies, una abraçada!

    ResponElimina
  6. Gracias Esteban.
    Me gusta que la fiscal haga un cierto terror.
    Sobre tu profesor ¡Que hombre más sabio! No se si has oído alguna vez, también, esta frase en catalán: La paciencia es la mare de la ciència.

    Saludos,

    Àlex

    ResponElimina
  7. Vaya que gran historia en mini pero con los playmovil te invito a mi blog que es variado.



    http://cosasdecosturadecarmele.blogspot.com
    Besosssss

    ResponElimina
  8. ¡De nada, Àlex! Te lo mereces sobradamente, te lo ganas a pulso.
    Sí, conozco la frase que me dices desde siempre, por aquí también se utiliza mucho.
    El comentario que me haces sobre la fiscal (nada que objetar, por supuesto, tú mandas, tú decides, tú creas) a parte de que está muy bien mostrar el más amplio abanico posible de sentimientos y emociones, sean malas o buenas, demuestra el elevado grado de consciencia y control que tienes sobre la historia que cuentas, y me parece algo muy poco común (incluso entre la mayoría de los adultos), y admirable.
    Respecto al profesor del que te hablé, efectivamente, tuve mucha suerte; y olvidé decirte una cosa más que también nos repetía mucho y que es muy importante para todo en la vida, es esto: "No importa qué te hagan los demás, por muy malo y terrible que sea; sólo importa la decisión o decisiones que tú tomes con respecto a ello".

    Bona nit i una abraçada.

    ResponElimina
  9. Hola Esteban: Gracias de nuevo.
    Me alegro que conozcas la frase, ya que es útil cuando te pones nervioso y pierdes el control.
    Yo creo que otras muchas personas tienen un dominio de la historia más elevado que yo. ¡Todavía soy un principiante!

    Hasta pronto, nos vemos,

    Àlex

    ResponElimina
  10. Gracias Carmen, me pasaré por tu blog en cuando antes posible. Me alegra que te haya gustado...

    ¡Hasta otra!

    Àlex

    ResponElimina
  11. Bon Nadal, Àlex! Y en ese lejano oeste que tanto me gustó siempre, lo más parecido que conozco a la tierra prometida.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Lo siento por no haberos podido felicitar la navidad como hacía falta.
    He estado muy pero que muy entretenido y no he podido hacer nada, pero ya estoy preparando el nuevo capítulo, que espero y quiero colgar o por año nuevo o reyes o algún otro día de estas fiestas.

    Gracias por todo otra vez,

    Àlex

    ResponElimina