dimecres, 11 de setembre del 2013

LES AVENTURES DEL LLANERO SOLITARIO

PRIMER CAPÍTOL: L'HONOR DE L'EXÈRCIT (SEGONA PART)

DIA 4 D'OCTUBRE DE 1869 (NIT)


MARPHY: Enteneu bé el pla?

LLANERO: Sí, es evident! Tu ens  portes l'advocat defensor William a un racó i nosaltres l'estabornim. Es així no?

TORO: Jo crec que sí. Una pregunta. El William aquest, es un advocat del fort no?

MARPHY: Sí! Es així! Bé, ja arribem a la ciutat Dodge City. Recordeu que el William es un borratxo, no serà difícil capturar-lo.

TORO: Seria prudent deixar els cavalls aquí, en aquest raconet. Millor que no els vegin.



MARPHY: Jo vaig tirant. No sé on pot estar aquest maleït William!

TORO: Doncs és evident, si és un borratxo deu estar al Saloon.

LLANERO: Vinga Plata... no et posis nerviós, cavallet bonic....

TORO: Paciència, paciència....

MARPFHY: Podeu parar d'una vegada? M'esteu empipant!

LLANERO I TORO: Sí, sí.

Tot seguit la Marphy va entrar al Saloon i....

WILLIAM: Ei! Mireu qui ha entrat! jajaja! És molt guapaaaa!

DUSTIN: Tenssss raó!

MARPHY(Pensant): Deu meu....... Però ho he de fer! Es la única manera que surti del Saloon.

MARPHY: Eiiiiii, William.... no em vols convidar a una copa......

DUSTIN: I a mi no m'ho dius......

MARPHY: Tu calla!!

DUSTIN: Peròòò si jo soc més bo disparant!

WILLIAM: Tu ets molt però que molttttt lleiggg, Dustin.....

MARPHY: I es clar! Tu ets el triple de guapo que ell... vinga beu més, més, més...



Quant el William va estar del tot begut la Marphy va fer-lo sortir al carrer....

MARPHY: Em podries acompanyar a casa... visc per aquells carrers i em fa por anar tot sola......

WILLIAM: No, no em faaa res..... al contrarriiiiiiii

Però quant va arribar al racó on s'havien amagat el Toro i el Llanero....

TORO: Té el puny d'un indi!





Ja deveu saber que va passar... el William va quedar ben estabornit al terra. Ràpidament la Marphy va buscar un lloc per amagar-lo.

MARPHY: Aquí, dalt el campanar! El mossèn no hi sol pujar gaire sovint!

Després van canviar-se de roba una altra vegada i se'n van anar cap al Fort Reno.

DIA 5 D'OCTUBRE DE 1869

Al Fort Reno.....

 TROMPETA: Tu, tu, tu, tu!

SARGENT JONATHAN: Senyor capità Blue! Arriba la fiscal Elisabeth acompanyada del seu guardaespatlles, el senyor Malkovich!

 MALKOVICH: Senyora Elisabeth, ja hi som.

ELISABETH: D'acord! Espero poder sortir aviat d'aquest Fort. No m'agrada gens ni mica.

MALKOVICH: Senyora Elisabeth..... seria educat anar a saludar als capitans Blue, Black, Brown i al coronel White.

ELISABETH: Faré el que em vingui de gust! Però bé els saludaré.


L'Elisabeth va saludar als capitans i al coronel i ells a ella. Tot seguit, però....

TROMPETA: Tu, tu, tu, tu!

SERGENT JONH: Senyors! Arriba algú! Però no es l'advocat defensor William!


JOHN: Senyors del fort! L'avocat defensor William s'ha posat malalt i jo soc el seu suplent! Em dic John i aquest es el meu servent! No us espanteu si és un indi! Quasi no sap ni parlar

BOU( Xiuxiueixant): Ho fas molt bé, John... però això de no poder parlar..

JOHN: Calla  Bou...

Tot seguit van saludar a la fiscal Elisabeth i ....

WITE: Fins avui al vespre podeu fer preguntes a totes les persones del fort....

ELISABETH: D'acord, prou temps per guanyar un altre cas.... a més a més podríem dir que ja està guanyat, no pot ser ningú més.

MALKOVICH: Tens raó, Elisabeth! Tu has guanyat casos molt més difícils que aquest! Serà bufar i fer ampolles per a tu!

BOU: Vosaltres no tenir pensar així! Potser Benjamin ser inocent!

ELISABETH: Que facin callar a aquest indi fastigós!!

JOHN: No et precipitis.... ja el faig callar jo....



Tots dos van començar a  buscar algú que els pogués ajudar a solucionar el conflicte i a declarar o no al pobre Benjamin culpable.






La fiscal Elisabeth parlant amb el sergent Jonh

John i Bou parlant amb el millor amic del Benjamin

Com que el Jonh i el Bou no ho tenien gens fàcil van pensar un pla i de nit.....

JONH: Ara es la nostra Bou.... només hi ha quatre soldats desperts en tot el fort.

BOU: D'acord! Té una ampolla del millor Wisky del món (en veritat és ben insípid). Els hi dones als dos vigilants de la presó i.....

Així ho van fer i mentre que el John distreia els soldats, el Bou parlava am el Benjamin....

BOU: Benjamin... t'ho diré clara ment..... has assasinat el Higuins....

BENJAMIN: No, t'ho juro......

BOU: I aleshores: qui ho ha fet..?

BENJAMIN: No ho sé...


En aquell mateix moment va apaèixer el Corky i....

CORKY: Escolteu... no se qui sou però sé que voleu salvar el Benjamin.... Jo només us puc dir una cosa...

JOHN: Quina! Explica't nen!

CORKY: El Benjamin no l'ha matat.... diu la veritat.

BOU: I aleshores qui l'ha matat?

CORKY: No...no us ho puc dir....l'únic que us puc dir es que el Higuins... el Higuins anteriorment formava part de la Banda del Collote..... i.... no ja no us puc dir res més!

JOHN: Esperaaaaa!!!!

Però el Corky se'n va anar i no va dir res més....


Però el que no s'habien els nostres amics era que una ombra els havia escoltat.... una ombra de.....

                                                                                                       CONTINUARÀ.....
 



dissabte, 7 de setembre del 2013

LES AVENTURES DEL LLANERO SOLITARIO

 PRIMER CAPÍTOL: L'HONOR DE L'EXÈRCIT (PRIMERA PART)


DIA 3 D'OCTUBRE DE 1869

Aquella nit, mentre uns quants soldats feien la vigilància... el soldat Willy va explicar al soldat Benjamin que el soldat Higuins havia insultat la seva mare.

WILLY: Escolta Benjamin, el soldat Higuins, aquell que ningú suporta, ha insultat la teva mare. Crec que li hauries de donar una lliçó!

BENJAMIN: Tens raó, Willy. Anem-lo a cridar!

WILLY: Ei, tu, Higuins! Vine un moment! El Benjamin et vol dir una cosa!


BENJAMIN: Es veritat que has insultat la meva mare?

HIGUINS: I si es veritat, que t'importa?

BENJAMIN: Que ho arreglarem a cops de puny, això! Ara veuràs Higuins! Aprendràs a no insultar a la meva mare!



Aleshores el Benjamin va envestir el Higuins, però el Higuins li va donar un cop a la panxa.

BENJAMIN: Uaaaa! Ara veuràs, maleït soldat!

HIGUINS: Auuuu! Te això doncs!



En aquell mateix moment van arribar el capità Blue i  alguns altres soldats i.....

BLUE: Que està passant aquí, soldats!

WILLY: Es una baralla entre soldats, senyor!

BLUE: Que m'ho expliquin ells, soldat Willy.

BENJAMIN: Ell ha insultat la meva mare, senyor! I.....

HIGUINS: I m'ha començat a embestir com un bou!

BLUE: Bé ja ni ha prou! Soldat Higuins, ja parlarem amb el teu capità per veure quin càstig et posem! No està bé insultar les pobres senyores. M'ho anoto a la llibreta. I tu soldat Benjamin... seràs durant dues setmanes recluta i netejaràs tot el fort! Hauràs d'obeir el que et mani un soldat!

                                 


Però quan el capità Blue s'en va anar, el soldat Benjamin va amenaçar de mort el sodat Higuins.

BENJAMIN: Et mataré! Mira com m'has deixat! Et mataré!

WILLY: Però Benjamin, això es molt fort....

HIGUINS: Ja veurem, ja veurem..... ja, ja, ja.



Al sortir el sol, tots els soldats ja  formaven. Mentrestant el Capità Blue va anar a parlar amb el capità del Higuins, el Capità Brown. Van decidir castigar-lo fent que netegés la quadra dels cavalls durant tres dies.
Al cap de poc temps el Coronel White va anunciar que aquell matí arribaria una diligència. I, al cap d'una hora.....



SERGENT JONH: Senyor Coronel! Ja arriben!

CORONEL WHITE: Capitans, tinents, sergents, soldats i reclutes, formació de salutació!

D'aquella bonica diligencia van sortir: Un Sheriff, un vaquer,  un metge, i el seu aprenent, un nen molt peculiar: El Corky.


CORKY: Doctor Conor.... aquest fort es immens! Mira quina cantina te!

CONOR: Tens raó Corky! Es immens. I vosaltres que penseu?

SHERIFF: La veritat es que a mi no es que m'agradin molt. M'hauria estimat més fer escala en algun altre lloc.

JAMES: Doncs a mi també m'agrada!

BLUE: Ho sento per tu, Sheriff, però no podreu marxar fins demà el matí! Els cavalls estan massa cansats.

SHERIFF: Ves quin remei....



Els soldats van convidar a sopar un banquet d'embotit als quatre passatgers, en canvi, al conductor una sopa de verdures i un peixet. I, després d'allò....

BROWN: Veniu, hem preparat una sorpresa per vosaltres (i per nosaltres).
Soldat, ves a avisar el Coronel White, el Capità Blue i el Capità Black. Que vinguin amb les seves dones.

Allò era una gran festa, fins i tot hi havia músics de l'exèrcit! Hi havia cervesa per tot arreu, per a tothom.


Cantants de l'exèrcit.


Festa vista des de dalt.
               
Tot allò era molt divertit, tothom s'ho passava de fàbula.....

JAMES: Yuuuujuuu! Quina festa! Què divertits son aquests cantants!

SHERIFF: Tens tota la raó, James, ara sí que m'agrada aquest fort! Ja, ja, ja

CORKY (Pensant): Què ve que toquen....

SOLDATS: Visca, visca! Visca el Fort Reno! Visca!

Però els crits d'alegria i de diversió van acabar-se quan de sobte......

BANG-BANG!!!!

BLACK: Que ha passat?

WHITE: No ho se ben bé, però em penso que això eren trets!

BLUE: Senyor! M'he arribat al lloc d'on hem sentit els trets i..... el soldat Higuins es mort!

BROWN: Oh no, no pot ser això! Tots els nens i les dones que vagin a refugiar-se! Hi ha un assassí entre nosaltres!

CORKY: Doctor Conor, doctor Conor...... vingui de seguida!

CONOR: No,..... no li noto el pols....Senyors del fort... sento dir que el soldat Higuins..... es mort!


SOLDAT DUSTIN : Segur que ha estat el soldat Benjamin! Vaig veure com ahir amenaçava de mort al soldat Higuins!

BLUE: Porteu el recluta Benjamin, he soldat Dustin, davant el coronel White!

Tot segui uns soldats el van portar davant el Coronel.

CORONEL: Recluta Benjamin, has sigut tu qui ha matat el soldat Higuins? Totes les proves apunten cap a tu.

BENJAMIN: Li juro que no he estat jo.... Senyor!

BLUE: No et crec! Però com que no tenim proves clares..... haurem d'avisar la Fiscal Elisabeth i a l'advocat defensor William.

D'aquí a dos dies et jutjarem, recluta Benjamin!

WILLY: Però senyor..... es el meu amic i jo se que seria incapaç de fer una cosa així.....

WHITE: Calla soldat Willy! El capità Blue te raó.

JAMES: Oh, no em temo el pitjor......

CORKY: A que es refereix doctor Conor?

CONOR: No podrem sortir fins que no s'hagi aclarit el cas.

BLACK: Ho sento nois, com que podríeu ser l'assessí, encara que ho dubto molt, us heu de quedar aquí.

CORKY: Jopeti tu.......



I lluny d'allà......

POM- POM -POM.....

MARPFY: Qui hi ha?

ELIE: Porto un cas pel Llanero!

MARPFY: D'acord doncs, endavant!

ELIE: Gràcies! De veritat!

MARPHY: Miri, et presento al Jonh. Es qui s'encarrega de parlar amb el Llanero i el Toro. I aquest es el mosso.

ELIE: Ai! Es un indi!

JONH: Tranquil·la, es inofensiu. Es diu Bou.

BOU: Jo fer bescanvi amb tu! Meu ganivet per teu barret!

MARPHY: Va deixa'l Bou... Aviam, què passa, senyora!

ELIE: És un cas de vida o mort! Resulta que el meu fillet, que es diu Benjamin, es va barallar amb un soldat del fort i després el va amenaçar a mort. I resulta que avui l'han matat! Els que manen del fort l'han declarat, de moment, culpable. El que vull es que el Llanero s'inventi alguna estratègia per que el judici vagi al seu favor..... si us plau, si us plau! Estic disposada a pagar el que faci falta!!!!!!

BOU: Però, i si es culpable?

ELIE: Doncs aleshores l'hauran de penjar. Però estic segura que és innocent.

JONH: Que us sembla, sí no!!

BOU: Sí!!

MARPHY: Li deixarem barato, però també hem de viure..... amb cinquanta dòlars ja és suficient. Es paga la meitat ara i la meitat després. Ho sigui que són 25.

ELIE: De veritat que sou amables! Tingui, tingui.

JONH: Farem tot el que podrem! Bé, el Llanero i el Toro!

ELIE: Fins a la vista!

MARPHY: Bé, Jonh, Bou.....

Crec que es hora de passar a ser: El Llanero Solitario, el Toro i la super Marphy!

LLANERO: El vostre nom  no es que canviï gaire he.....

BOU: Calla, pesat!

LLANERO: Tens raó, Toro!

MARPHY: El primer que hauríem de fer és anar a segrestar el advocat defensor. No crec que pugui fer res contra la temible fiscal Elisabeth. A més és un borratxo!

TORO: Vinga, som -hi!!

TOTS: SOM-HI!


Aconseguiran el Llanero i els seus amics salvar el pobre Benjamin? O serà, de veritat el Benjamin el culpable i no podran fer-hi res?

                                                                                                           CONTINUARÀ.......


dilluns, 2 de setembre del 2013

ELS ESCENARIS

Com us acabo de dir aquest post anirà de els escenaris de la saga "El Llanero Solitario". En teoria aquest post no el volia fer, però com que ara mateix acabo de preparar tots els escenaris de la saga i tinc ganes de que els veieu, he pensat de penjar unes quantes fotos i videos.

Primer de tot començarem per la ciutat, la qual ja vau veure l'altre dia sense preparar. Aquesta ciutat a vegades serà Dodge City, a vegades Dallas... depèn d'on hagi de fer la missió. Espero que us agradi!

El carrer Major


                                   













El carrer de la Missa






                    








I per acabar el tema de la ciutat un vídeo:

       

Ara la segona part: El fort. Aquest normalment serà el mateix. Primer les fotos:

Les dones dels soldats i la cantina




        










El primer i el segon esquadró d'atac















I per acabar un vídeo, espero que us agradi!



Tercer tema: El bosc i la tribu nòmada d' indis. Aquest, al igual que el fort normalment serà el mateix. La tribu sempre serà la mateixa.

Primer les fotos. Aquí les teniu:


Zona mitja de la muntanya















Part de la tribu índia nòmada















I ara el vídeo:



Quart tema: El campament dels indis bons. Les fotos :


Primera part del campament.



                                                                                        










Segona part del campament
















I ara l'últim vídeo. Guaiteu-lo:




Espero que us hagin agradat els vídeos i us hagueu assabentat de totes les coses de cada escenari malgrat alguns problemes tècnics que te el penjador de vídeos del Blogger. Per acabar us ensenyaré dos fotos de la casa del Llaneo Solitario ( ja no ho escriuré entre cometes ) i dels seus amics. Penseu que ningú sap on viu el Llanero Solitario ( que només es diu Llanero Solitario quan va d'incògnit, en veritat es diu John ).   Aquí teniu les fotos de la casa:


Casa de el Llanero Solitario vista de cara.
          

Ara vista de costat.

Com podeu observar, entre les dues fotos, es poden veure els protagonistes ( no sempre duran la mateixa roba).
De moment això es tot, aquests son els escenaris de la saga. D'aquí poc el primer capítol...... jo ja tinc ganes de penjar-lo!