dissabte, 7 de setembre del 2013

LES AVENTURES DEL LLANERO SOLITARIO

 PRIMER CAPÍTOL: L'HONOR DE L'EXÈRCIT (PRIMERA PART)


DIA 3 D'OCTUBRE DE 1869

Aquella nit, mentre uns quants soldats feien la vigilància... el soldat Willy va explicar al soldat Benjamin que el soldat Higuins havia insultat la seva mare.

WILLY: Escolta Benjamin, el soldat Higuins, aquell que ningú suporta, ha insultat la teva mare. Crec que li hauries de donar una lliçó!

BENJAMIN: Tens raó, Willy. Anem-lo a cridar!

WILLY: Ei, tu, Higuins! Vine un moment! El Benjamin et vol dir una cosa!


BENJAMIN: Es veritat que has insultat la meva mare?

HIGUINS: I si es veritat, que t'importa?

BENJAMIN: Que ho arreglarem a cops de puny, això! Ara veuràs Higuins! Aprendràs a no insultar a la meva mare!



Aleshores el Benjamin va envestir el Higuins, però el Higuins li va donar un cop a la panxa.

BENJAMIN: Uaaaa! Ara veuràs, maleït soldat!

HIGUINS: Auuuu! Te això doncs!



En aquell mateix moment van arribar el capità Blue i  alguns altres soldats i.....

BLUE: Que està passant aquí, soldats!

WILLY: Es una baralla entre soldats, senyor!

BLUE: Que m'ho expliquin ells, soldat Willy.

BENJAMIN: Ell ha insultat la meva mare, senyor! I.....

HIGUINS: I m'ha començat a embestir com un bou!

BLUE: Bé ja ni ha prou! Soldat Higuins, ja parlarem amb el teu capità per veure quin càstig et posem! No està bé insultar les pobres senyores. M'ho anoto a la llibreta. I tu soldat Benjamin... seràs durant dues setmanes recluta i netejaràs tot el fort! Hauràs d'obeir el que et mani un soldat!

                                 


Però quan el capità Blue s'en va anar, el soldat Benjamin va amenaçar de mort el sodat Higuins.

BENJAMIN: Et mataré! Mira com m'has deixat! Et mataré!

WILLY: Però Benjamin, això es molt fort....

HIGUINS: Ja veurem, ja veurem..... ja, ja, ja.



Al sortir el sol, tots els soldats ja  formaven. Mentrestant el Capità Blue va anar a parlar amb el capità del Higuins, el Capità Brown. Van decidir castigar-lo fent que netegés la quadra dels cavalls durant tres dies.
Al cap de poc temps el Coronel White va anunciar que aquell matí arribaria una diligència. I, al cap d'una hora.....



SERGENT JONH: Senyor Coronel! Ja arriben!

CORONEL WHITE: Capitans, tinents, sergents, soldats i reclutes, formació de salutació!

D'aquella bonica diligencia van sortir: Un Sheriff, un vaquer,  un metge, i el seu aprenent, un nen molt peculiar: El Corky.


CORKY: Doctor Conor.... aquest fort es immens! Mira quina cantina te!

CONOR: Tens raó Corky! Es immens. I vosaltres que penseu?

SHERIFF: La veritat es que a mi no es que m'agradin molt. M'hauria estimat més fer escala en algun altre lloc.

JAMES: Doncs a mi també m'agrada!

BLUE: Ho sento per tu, Sheriff, però no podreu marxar fins demà el matí! Els cavalls estan massa cansats.

SHERIFF: Ves quin remei....



Els soldats van convidar a sopar un banquet d'embotit als quatre passatgers, en canvi, al conductor una sopa de verdures i un peixet. I, després d'allò....

BROWN: Veniu, hem preparat una sorpresa per vosaltres (i per nosaltres).
Soldat, ves a avisar el Coronel White, el Capità Blue i el Capità Black. Que vinguin amb les seves dones.

Allò era una gran festa, fins i tot hi havia músics de l'exèrcit! Hi havia cervesa per tot arreu, per a tothom.


Cantants de l'exèrcit.


Festa vista des de dalt.
               
Tot allò era molt divertit, tothom s'ho passava de fàbula.....

JAMES: Yuuuujuuu! Quina festa! Què divertits son aquests cantants!

SHERIFF: Tens tota la raó, James, ara sí que m'agrada aquest fort! Ja, ja, ja

CORKY (Pensant): Què ve que toquen....

SOLDATS: Visca, visca! Visca el Fort Reno! Visca!

Però els crits d'alegria i de diversió van acabar-se quan de sobte......

BANG-BANG!!!!

BLACK: Que ha passat?

WHITE: No ho se ben bé, però em penso que això eren trets!

BLUE: Senyor! M'he arribat al lloc d'on hem sentit els trets i..... el soldat Higuins es mort!

BROWN: Oh no, no pot ser això! Tots els nens i les dones que vagin a refugiar-se! Hi ha un assassí entre nosaltres!

CORKY: Doctor Conor, doctor Conor...... vingui de seguida!

CONOR: No,..... no li noto el pols....Senyors del fort... sento dir que el soldat Higuins..... es mort!


SOLDAT DUSTIN : Segur que ha estat el soldat Benjamin! Vaig veure com ahir amenaçava de mort al soldat Higuins!

BLUE: Porteu el recluta Benjamin, he soldat Dustin, davant el coronel White!

Tot segui uns soldats el van portar davant el Coronel.

CORONEL: Recluta Benjamin, has sigut tu qui ha matat el soldat Higuins? Totes les proves apunten cap a tu.

BENJAMIN: Li juro que no he estat jo.... Senyor!

BLUE: No et crec! Però com que no tenim proves clares..... haurem d'avisar la Fiscal Elisabeth i a l'advocat defensor William.

D'aquí a dos dies et jutjarem, recluta Benjamin!

WILLY: Però senyor..... es el meu amic i jo se que seria incapaç de fer una cosa així.....

WHITE: Calla soldat Willy! El capità Blue te raó.

JAMES: Oh, no em temo el pitjor......

CORKY: A que es refereix doctor Conor?

CONOR: No podrem sortir fins que no s'hagi aclarit el cas.

BLACK: Ho sento nois, com que podríeu ser l'assessí, encara que ho dubto molt, us heu de quedar aquí.

CORKY: Jopeti tu.......



I lluny d'allà......

POM- POM -POM.....

MARPFY: Qui hi ha?

ELIE: Porto un cas pel Llanero!

MARPFY: D'acord doncs, endavant!

ELIE: Gràcies! De veritat!

MARPHY: Miri, et presento al Jonh. Es qui s'encarrega de parlar amb el Llanero i el Toro. I aquest es el mosso.

ELIE: Ai! Es un indi!

JONH: Tranquil·la, es inofensiu. Es diu Bou.

BOU: Jo fer bescanvi amb tu! Meu ganivet per teu barret!

MARPHY: Va deixa'l Bou... Aviam, què passa, senyora!

ELIE: És un cas de vida o mort! Resulta que el meu fillet, que es diu Benjamin, es va barallar amb un soldat del fort i després el va amenaçar a mort. I resulta que avui l'han matat! Els que manen del fort l'han declarat, de moment, culpable. El que vull es que el Llanero s'inventi alguna estratègia per que el judici vagi al seu favor..... si us plau, si us plau! Estic disposada a pagar el que faci falta!!!!!!

BOU: Però, i si es culpable?

ELIE: Doncs aleshores l'hauran de penjar. Però estic segura que és innocent.

JONH: Que us sembla, sí no!!

BOU: Sí!!

MARPHY: Li deixarem barato, però també hem de viure..... amb cinquanta dòlars ja és suficient. Es paga la meitat ara i la meitat després. Ho sigui que són 25.

ELIE: De veritat que sou amables! Tingui, tingui.

JONH: Farem tot el que podrem! Bé, el Llanero i el Toro!

ELIE: Fins a la vista!

MARPHY: Bé, Jonh, Bou.....

Crec que es hora de passar a ser: El Llanero Solitario, el Toro i la super Marphy!

LLANERO: El vostre nom  no es que canviï gaire he.....

BOU: Calla, pesat!

LLANERO: Tens raó, Toro!

MARPHY: El primer que hauríem de fer és anar a segrestar el advocat defensor. No crec que pugui fer res contra la temible fiscal Elisabeth. A més és un borratxo!

TORO: Vinga, som -hi!!

TOTS: SOM-HI!


Aconseguiran el Llanero i els seus amics salvar el pobre Benjamin? O serà, de veritat el Benjamin el culpable i no podran fer-hi res?

                                                                                                           CONTINUARÀ.......


12 comentaris:

  1. Moltes felicitats per aquest capítol tan interessant!!! Les fotos són molt xules, la història enganxa una barbaritat, la narració és divertida i emocionant... En definitiva, un 10 per a aquesta aventura tan original del Llanero!!! Per cert, ja tinc ganes de llegir-ne la continuació i descobrir qui haurà assassinat el soldat Higuins!

    ResponElimina
  2. Aunque da la impresión de que Benjamin mató a Higuins, creo que es inocente. Higuins era un tipo despreciable, pero no creo que Benjamin lo matara, no creo que sea así. Que pena que la fiesta se viese interrumpida, y más por un asesinato.

    Por otro lado, El Llanero y sus amigos me parecen un grupo muy interesante. Espero que consigan salvar al pobre soldado Benjamin de la muerte... todo el mundo piensa que ha sido él.

    Muy emocionanteeee, que sigaaaa!!!

    ResponElimina
  3. Gàcies Xavi! M'alegro que t'hagin agradat les fotos i la història.
    Jo també tinc ganes de penjar el següent capítol, ja l'estic preparant.

    Fins aviat!

    Àlex.

    ResponElimina
  4. Gracias otra vez Wensus. Me alegra que te de intriga. La verdad es que si que ha sido una pena lo de la fiesta.... se lo pasaban tan bien...
    Sobre el Llanero y sus amigos, he intentado hacerlos divertidos, ya que sino todo el capítulo sería bastante intenso.
    Intentaré escribir lo antes posible.

    Àlex.

    ResponElimina
  5. ¡Qué emocionante el primer capítulo! Yo tampoco creo que haya sido Benjamín. Espero que el llanero y sus amigos descubran la verdad. Me gusta esa clack con esa peluca rubia. ¡Qué sigaaa la historia!...

    ResponElimina
  6. ¡Gracias de nuevo por comentar! Veo que tienes la misma opinión que Wensus,pero ¿Y si es Benjamin? Y si no ha sido él, ¿Quién ha sido?
    A mi también me gusta la peluca. Era la mejor que tenía.

    Hasta otra,

    Àlex.

    ResponElimina
  7. Hola Àlex:
    Esta semana ando muy, muy liado y no quiero hacer una lectura rápida de este primer capítulo tan sugestivo (ya el título promete y es valiente), quiero disfrutarlo con calma y tardaré algunos días en poder hacerlo. Así que hoy sólo te digo esto, por supuesto no me olvido y tengo ganas de saber qué pasa en esa especie de tierra prometida que es el Far West. Hasta pronto.

    Bona nit i una abraçada.

    ResponElimina
  8. No pasa nada Esteban.
    Espero con impaciencia que lo leas y comentes si te ha gustado.
    No me enrollo y te dejo tranquilo ya que tienes mucha tarea.

    Unos saludos,

    Àlex.

    ResponElimina
  9. Siento el retraso, Àlex. Por fin, he podido disfrutar de tus dos capítulos durante parte de esta tranquila mañana de domingo, sin prisa y con calma.
    En mala hora soltó Benjamin esa amenaza que, normalmente (gracias a Dios), no es más que una válvula de escape que sirve para desahogarnos. Yo copié de un tío mío, al que quería mucho, una expresión similar que me parece hasta simpática aunque cuando la decía, lo hacía muy cabreado, lo cual era muy raro en él. Es esta: “Si no fuese porque se moriría, lo mataba”.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. ¡Menuda frase! Debía saber mucho tu tío...
    Gracias de nuevo por escribir Esteban.
    Tienes razón en que Benjamin soltara la amenaza en mala hora... pero, ¿Y si es Benjamin en verdad quién ha matado a Higuins y esconde algún secreto?

    ¡Gracias de nuevo!

    Àlex.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón, Àlex, es posible que Benjamin haya digerido mal el insulto y la paliza, pero bueno, ya se verá, de todos modos uno va haciendo sus apuestas, a ver.

      Este tío mío era muy inteligente, es verdad; no pasó de los estudios primarios (como se decía antes) pero arreglaba cualquier cosa y nos hacía juguetes a todos los sobrinos. Cuando me hice mayor pensé que hubiese sido un gran ingeniero de haber podido estudiar, una lástima. Pero fue una gran persona, y no conocía a nadie que hablase nada malo de él nunca, lo que es muy raro en este país. Además, fíjate, tuvo que ir a la guerra con 16 años, en el bando nacional, no se podía elegir. Según quienes llegasen al pueblo, o te ibas con ellos, o huías, o te mataban. Entre otros sitios, estuvo en la batalla del Ebro y conoció el horror de la guerra, pero a pesar de todo, siempre fue una bellísima persona. Me gusta recordar esto siempre, porque es muy tentador justificar el mal que podemos hacer en base al daño que sufrimos. En fin, ¡qué grande era mi tío Chófer!

      Bona nit!!!

      Elimina