dilluns, 26 d’agost del 2013

AL FINAL... "COWBOYS" !

M'ho he rumiat bé i crec que, aprofitant que al cinema s'estrena la pel.lícula "El Llanero Solitario", enlloc de fer una saga de ninges fer una saga de missions que ha de fer aquest home, acompanyat per el seu fidel cavall "Plata", el seu amic de sempre "Toro", el cavall de "Toro","Pinto" i per alguns altres personatges que no surten a la pel.lícula (una secretària del "Llanero" i un estrany nen petit que sap medicina i política). Però ja ho veureu millor quan escrigui el primer capítol. Ara mateix estava preparant la ciutat del "Llanero" i  els seus, a la meva habitació. De moment us ensenyaré unes quantes fotos dels actors i de la construcció de la ciutat.
Aquí teniu els personatges principals:


El Llanero Solitario

Toro


La secretària Marpfy


Corky, el nen metge-polític


Tots junts!

Bé, ara que ja heu vist els protagonistes principals us ensenyaré una part de la ciutat (l'altra està en construcció) i el traspàs de Playmobils ( treure els de la saga anterior i possar-ne els nous), de moment només he fet la primera part. Aquí les teniu:

En aquesta fotografia s'hi pot veure un munt de nens, una tanca d'un fort, una nau espacial dels "Top Agents 2" , un vaixell dels " Top Agents 1"   i uns quants carros de la ciutat medieval (penseu que no tot és de la saga "La Llegenda de Sant Jordi" ), sinó que també s'han de treure coses per deixar lloc a les altres i ......

En aquesta altra fotografia s'hi veu, mes o menys el mateix, el que passa és que aquella està feta des de darrere i aquesta des de davant.







Ara sí, les primeres fotos de la ciutat:

La ciutat vista per dalt.

El carrer de la missa.

El carrer major.

El pròxim dia ............ El primer capítol!




8 comentaris:

  1. Molstes felicitats!!! Les caracteritzacions dels personatges són boníssimes (com has creat el "Llanero solitario"?) i les fotografies de la ciutat excel·lents (ja tinc ganes de veure-la plena de ciutadans i de complements de l'època).
    Espero que publiquis molt aviat el primer capítol de la nova saga: estic molt impacient per llegir aquestes noves aventures del "Llanero solitario" i dels seus curiosos amics!!!

    ResponElimina
  2. M'encanten aquestes fotos! Com les fas? I el que em superencanta és el nen metge-polític!

    ResponElimina
  3. ¡Son geniales los customs del llanero solitario y Toro! Además es un tema ahora de actualidad con la película que han sacado. Me encantan cómo te han quedado. Y los escenarios son también muy apropiados y chulos. Espero ver pronto alguna aventura del llanero y su fiel amigo en acción.

    ResponElimina
  4. Gràcies Xavi! El "Llanero Solitario" en veritat és una figura ( aquells playmobils que es poden customitzar). Sobre la ciutat plena de gent, la veuràs quan escrigui el primer capítol.

    Gràcies de nou i fins aviat!

    Àlex.

    ResponElimina
  5. ¡Gracias por seguir siempre las historias, Duclack! La verdad es que me han costado mucho de hacer el Llanero y el Toro.....
    Pero veo que el trabajo ha dado su fruto y a todos os gustan.
    Yo también tengo ganas de escribir el próximo capítulo, pero primero tengo que preparar la gente de la ciudad y acabar de ponerlo todo bonito.

    Hasta pronto,

    Àlex.

    ResponElimina
  6. Muy buenas las fotos Àlex, y el estudio que has preparado... Como se enteren en Hollywood te hacen una oferta. Además, me he fijado que presentas a los personajes como iluminados por un foco, un detalle muy profesional. ¡Felicidades!
    Me encantan las películas “del oeste”, cuando tenía tu edad, básicamente, sólo había películas de vaqueros y de romanos, pero estas me parecían muy crueles.
    En la cocina de mi casa, por aquel entonces, había un mapa de España, una pizarra y un abecedario; como no se veía más mundo y Galicia estaba hacia el oeste, pues yo tenía muchas ganas de ir, ¡estaba cerca! Pero mi madre decía que no, que estaba muy lejos. También recuerdo que había un cenicero muy guapo que era una recreación de la estatua de Colón de tu ciudad (lo trajo mi padre en uno de sus viajes), pero no entendía qué pintaba Colón en Barcelona si él había viajado hacia el oeste. En fin, no sigo porque si no...
    Espero con ganas la historia, me llama mucho la atención ese niño que sabe de medicina y política.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. ¡Gracias de nuevo por escribir Esteban! Pero no creo que en Hollywood me hiciesen una oferta... ¡Si de caso en Hollywood Click!

    Me parece muy raro que en tu infancia nadamás hubiesen películas del oeste y de romanos. Todas estas historias de tu juventud me parecen muy divertidas.

    Bien, no me enrollo mas y... hasta pronto,

    Àlex.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De nada, Àlex. Lo hago con gusto, estás haciendo una labor estupenda.

      Pues, cómo no te va a extrañar lo que te cuento del cine, pero era así. Verás, yo nací en una pequeña aldea de Asturias, donde en realidad no viví pero en la que pasaba mucho tiempo hasta los 6 años en casa de mi abuela (Güeli) y durante 2 ó 3 años más, todos los fines de semana. En esa aldea había un cine, sólo los domingos, para nosotros era una maravilla, una fiesta por todo lo alto, y sí, sólo recuerdo películas de vaqueros o de romanos; vagamente, recuerdo alguna que otra diferente (¡y tanto!) pero en plan folclórico-musical que, desde luego no tenían nada que ver con las del "oeste", no me hacían ninguna gracia y además me resultaban bastante extrañas porque por Asturias yo no veía nada de lo que ellas mostraban Así que mis preferidas, sin ninguna duda, ¡eran las del oeste!

      Tenía 6 años cuando fuimos a vivir a Gijón, había un montón de cines (en esto, ahora está peor que aquella aldea), pero muchas películas eran para mayores de 18 años y no podían llevarme, y los fines de semana íbamos a casa de Güeli (a la aldea), y aquí viene lo mejor: íbamos en un tren de madera arrastrado por una locomotora de vapor, ¡igual que en las películas del oeste! Y te aseguro que muchas veces miraba extrañado que no viese indios corriendo a caballo por aquellos prados.

      Otro día te contaré más cosas, de aquellos años, pero te adelanto una muy importante y por la que, sin saberlo, tuve mucha, mucha suerte: ¡No había televisión!

      Bona nit!

      Elimina