AL FINAL... "COWBOYS" !

M'ho he rumiat bé i crec que, aprofitant que al cinema s'estrena la pel.lícula "El Llanero Solitario", enlloc de fer una saga de ninges fer una saga de missions que ha de fer aquest home, acompanyat per el seu fidel cavall "Plata", el seu amic de sempre "Toro", el cavall de "Toro","Pinto" i per alguns altres personatges que no surten a la pel.lícula (una secretària del "Llanero" i un estrany nen petit que sap medicina i política). Però ja ho veureu millor quan escrigui el primer capítol. Ara mateix estava preparant la ciutat del "Llanero" i  els seus, a la meva habitació. De moment us ensenyaré unes quantes fotos dels actors i de la construcció de la ciutat.
Aquí teniu els personatges principals:

El Llanero Solitario

Toro

La secretària Marpfy

Corky, el nen metge-polític

Tots junts!

Bé, ara que ja heu vist els protagonistes principals us ensenyaré una part de la ciutat (l'altra està en construcció) i el traspàs de Playmobils ( treure els de la saga anterior i possar-ne els nous), de moment només he fet la primera part. Aquí les teniu:

En aquesta fotografia s'hi pot veure un munt de nens, una tanca d'un fort, una nau espacial dels "Top Agents 2" , un vaixell dels " Top Agents 1"   i uns quants carros de la ciutat medieval (penseu que no tot és de la saga "La Llegenda de Sant Jordi" ), sinó que també s'han de treure coses per deixar lloc a les altres i ......

En aquesta altra fotografia s'hi veu, mes o menys el mateix, el que passa és que aquella està feta des de darrere i aquesta des de davant.







Ara sí, les primeres fotos de la ciutat:

La ciutat vista per dalt.

El carrer de la missa.

El carrer major.

El pròxim dia ............ El primer capítol!

CLÍNICA VETERINÀRIA 

Fa menys d'una setmana que no escric en aquest bloc. Penso que es una mica d'hora per tornar a escriure, però m'ha sortit una oferta. L'escriptor del bloc "Gats familiars" ( el meu germà petit) m'ha proposat de fer un post junts. Hem decidit fer-lo de gats, però de gats playmobils! Penseu que esta basat en fets reals. Bé, aquí el teniu:

 JO: Fa dos setmanes vam anar al veterinari, perquè , el nostre gat, l'Aki, va posar-se malat, i no sabíem que tenia.

DÍDAC: També vam portar la Chi, la gateta gran i la Nori, la petitona (unes 5 setmanes), perquè sovint es pegaven.

l' Aki, jo, el meu  pare, el meu germà i la meva mare , la Nori i la Chi.

JO: Quan vam arribar a cal veterinari estaven atenent a un gos, o sigui que ens vam esperar.

DÍDAC: Definitivament van acabar d'atendre al gos quan ja portàvem uns vint minuts esperant.

DÍDAC: Primer van atendre l'Aki. Primer de tot el van posar a la taula i li van mirar la temperatura. Tenia febre!!!

JO: Tot seguit van vacunar-lo i ens van dir que, al cap d'una setmana es posaria bé. El meu pare va dir que d'acord i va passar al tema següent. Va dir: 'Aleshores tenim un altre problema. L'Aki i la Nori es porten bé, però la Chi, de vegades ataca a la Nori'.

DÍDAC: Tot seguit la Chi va atacar la Nori.

DÍDAC: Després de contemplar pocs segons la lluita aferrissada, la veterinària va separar la Chi de la Nori.

JO: Al mateix moment, el veterinari, ens va  oferir un pot de "feromones" ( Tipus un "Ambi Pur") que tranquil.litza els gats. La olor només la poden sentir els gats.

JO: Després d'això, ens van fer unes quantes recomanacions i, tot seguit vam pagar.

DÍDAC:  Aleshores, vam tornar a casa.

( Poso la casa en diferents trossos perquè no cabia en una sola foto. L'he separada per habitacions. )

El rebedor.

El menjador- cuina.

El lavabo i la saleta de música.

La saleta d'estar.

L'habitació.

DÍDAC: Al final les "feromones" van fer efecte i la Chi es va tranquil.litzar, i, tal com havia dit el veterinari, l'Aki va curar-se.

JO: Mireu ara com dormen els tres gats juntes!!!!!

Esperem que us hagi agradat.                                                                        FI

Com li vaig dir al seguidor Xavi Pech en aquest post escriuré quina serà la nova saga.

La nova saga tractarà, bàsicament, d'una temàtica fantasiosa. On sortiran, al mateix temps, robots i "ninjes".

Intentaré escriure, almenys el primer capítol, abans no comenci l'Institut. 

Bé, crec que ara es un bon moment de dir-vos "adéu" i no agobiar-vos més.

Que disfruteu del que queda de vacances.....

  

CAPÍTOLS 9 I 10

Aquesta vegada sí ! No he trigat gaire en escriure aquest nou post (unes 2 setmanes). Avui escriuré els dos últims capítols de la llegenda. Espero que us agradin! Aquí els teniu:

CAPÍTOL 9:

LEILA: Déu meu! Estem acabats! No pot ser que hagi resistit a una caiguda tan i tan bestia!

Tens raó, princesa Leila, d'aquesta no ens en sortirem! Veus com ens en teníem que anar!

LEILA: Va Holman, no et posis histèric! Estic pensant un pla......

Va però depressa.

JORDI: Vinga Leila! Jo intentaré lluitar contra el drac mentre tu penses el pla!

LEILA: D'acord....

DRAC: Groooereerrrr (et mataré)

JORDI: Ara veuràs drac el travessaré! Ahhhhh! Maleït drac, m'has tornat a ferir! Ràpid Leila, no podré aguantar molt més!

LEILA: Ja penso, ja penso.... però no se'm acudeix res de res!

Vinga Leila ! Va, que se'l  va a cruspir viu!

JORDI: Uaaaaaa! Traieu-me el drac del damunt!

Ostres , va Leila. Que ja el te dins la boca!

JORDI: Hiiiiiiaaaaaaaaa!

Va, Leila! Tu pots!!!!!!! Vigila, Jordi et vol tirar a l'aire i, quan caiguis se't cruspira d'una sola queixalada!

LEILA: D'acord! Ja ho tinc! Quant et tiri, tu has de donar una tombarella al aire i t'hi has de clavar l'espassa al coll! Que em sembla que es el se únic punt feble! Ara tot depèn de tu!!!!

Espero que el drac no hagi entès el pla, es que ha cridat tant que.....

LEILA: No diguis tonteries els dracs no entenen el nostre llenguatge! Vinga, ara!!!!!!!!!!

JORDI: D'acord!!!!!!
                                                                     ZAZ!!!!!!

JORI: Sí! Ara sí! L'he derrotat! Visca! Gracies al teu pla Leila!

 LEILA:Va, no exageris que casi deixo que et mati.

Visca! Visca! Ja no tindrem sofriment! Què deu fer la meva pobra família. Ara no tenim casa......

JORDI: Va, Holman, no et preocupis per això! Avui s'ha de fer festa! Vinga, cap a palau!!!


                                                                                                                   CONTINUARÀ.......



ÚLTIM CAPÍTOL:

JORDI: Hem tornat vius i amb la princesa Leila!

REI: Us ho agraeix-ho de tot cor cavaller!

On es la meva família majestat?

REINA: Dins d'aquesta casa. Ja que has ajudat a salvar la princesa et donem aquests terrenys junt amb aquesta magnífica casa.

Gracies majestat!!!!!

LEILA: Mami..... Buaaaaaa!

REINA: Quant te enyorat filleta meva! Buaaaaaaaaaa!

REI: Valent cavaller, ens ho hem estat rumiant la meva dona i jo i hem decidit, que si tornaves, que et casessis amb la nostra filla.

JORDI: Ho sento, majestat, però he d'anar a salvar altres viles. O de bàrbars, o de gegants o d'algun altre tipus de guerrer.


REI: D'acord, ho entenc. Doncs, almenys accepta aquestes quantes monedes d'or.

JORDI: Doncs no diré que no! Ja, ja, ja! Bé, fins una altra!!!!

POBLE, REI, REINA, LEILA, I JO:

ADÉU, CAVALLER SANT JORDI!!!!!!!!!!!

                                                                           FI

CAPÍTOLS 7 I 8

Perdoneu que us hagi fet esperar una vegada més. Jo pensava que quan no anés al cole podria escriure més, però entre cursets d'anglès, deures d'estiu i una nova gateta que tenim......

No m'ha donat temps d'escriure fins ara. Bé, espero que us agradin els 2 capítols nous.

                                 

CAPÍTOL 7:

LEILA: Ei! Holman, t'he donat una ordre. Si ets valent, ves a ajudar a el teu amic!

Però vostè, princesa.... Que farà si jo vaig a lluitar. No podrà escapar-se perquè tinc entès que no sap muntar a cavall. No es així?

LEILA: No m'agrada què em diguin desvirtuts, pagès Holman! Però te raó, jo no sé anar a cavall. Però dóna igual! No me n'aniré ........

I pitjor si morís, què dirien els altres pagesos? Doncs dirien que ets una mala princesa i que per un capritx teu, de voler que jo ajudes el valent cavaller, has sacrificat una vida inútilment.

LEILA: Ja no ho suporto més! Diguis el que diguis l'ajudarem. A més a més tinc un pla. Nosaltres no podríem enfrentar-nos al drac cos a cos, però mentre el cavaller lluita podem tirar-li una pedra al cap i aleshores el drac..... CAURÀ AL BUIT!

Bona pensada....... anem a buscar una pedra prou grossa!

Que passarà?                                                                                                         CONTINUARÀ......



CAPÍTOL 8:

JORDI: Uaaaaaa! Oh no, fora d'aquí, bestiota!

L'hauríem d'ajudar ràpidament! Vinga princesa, ja tenim la pedra, ara només ens fa falta trobar un bon lloc per tirar-li al cap! Som-hi!

LEILA: Podries ajudar-me! Això pesa com un bou i, jo soc una princesa, i les princeses no haurien de fer aquestes feines!

D'acord, d'acord, però ràpid! Bé, crec que des d'aquí li podrem tirar! Vinga. A la de una, a la de dos i a la de tres! Pedra va!

DRAC: Grooooooaaaaaaaaar!

Perfecte! No podia sortir millor! El drac ha caigut al buit! Visca, visca! Som els millors!

JORDI: Gracies per salvar-me la vida! De veritat que era fort aquest drac! Només li he aconseguit fer una ferida i, en canvi ell ja se'm anava a cruspir viu! Uf, quina sort! Ens en hem sortit bastant bé. No hi ha cap ferit greu

Ja, però jo he perdut la meva capa de fulles.......

JORDI I LEILA: Ja, ja, ja, ja, ja.... Va, no et preocupis per això!

Ja però.......

LEILA: Com et dius, valent cavaller?... m'has salvat la vida i..... voldria saber el teu nom.

JORDI: Ets tu qui me la ha salvat la vida. Tu i l'Holman! Jo hem dic.........

DRAC: Goroooooogroooor!!

El drac, encara està viu!!!!!

 Podran matar definitivament  el drac?                                                               CONTINUARÀ......

CAPÍTOL 6:

Ha passat una mitja hora....

JORDI: Haurem d'anar amb compte. Per aquí es on viu el drac ferotge...

Perdona que t'interrompi, però hauríem de pensar un pla. Què et et sembla aquest?: Tu mates el drac i jo rescato la princesa Leila. Et sembla bé?

JORDI: No ho se, no ho se, que tal al revés?

Ni boig! Jo no soc capaç de matar el drac! Se'm cruspiria en un obrir i tancar d'ulls!

JORDI: Ja, ja, ja, ja! M'encanta el teu sentit de l'humor! Però bé, ara no es moment de riure. Quedem així doncs: Jo mato el drac, però tu has de rescatar la princesa i, inmediatament t'has d'anar.

Però si quant jo hagi rescatat la princesa Leila tu no has acabat....

JORDI: Dóna igual, vosaltres us anireu, queda clar?

Da, da, d'acord. A les teves ordres. Vinga no perdem més temps, el drac ja ha sortit de la cova.

JORDI: Actuaré jo primer i, quan el drac estigui despistat tu rescates la princesa.Vinga som-hi! Ei, drac! Mira, mira! Una altra presa! I pensa que la meva carn és tendreta i meloseta! Vinga, ara Holman!

D'acord!!!!!!!!    

Vinga princesa Leila! Ens n'anem d'aquí! Au va, pugi al cavall.

LEILA: Però que dius! Jo no me'n aniré d'aquí. Ens quedarem per si el noi que t'acompanya té problemes!

Però, es que li he promès que....

LEILA: Es una ordre! Compleix-la!

Déu meu..........


                                                                          CONTINUARÀ 

CAPÍTOL 5:

Ja han acabat de pensar. Ara es el moment. Sortirà del castell.
L'he de seguir!!!!!
                                                         

Doncs ja hem veieu, jo, un pobre senyor, un camperol, acompanyant a un cavaller jove, majestuós i elegant, però tinc el presentiment que sense mi no podrà salvar sa majestat la princesa Leila.
GENT DEL POBLE: Que fa, senyor!? Està boig! Quina bogeria! És un pobre beneït! Deixeu-lo, si vol morir que mori! Està tocat del bolet! ....

No us ho penseu, tornaré sa i estalvi!

GENT DEL POBLE: Ja, ja, ja! De veritat que està malament! A mi em fa pena... A mi no! Es pot declarar mort si va! ....

JORDI: Senyor, contesteu-me una pregunta.

La que vulguis cavaller Jordi. La respondré amb molt de gust.

JORDI: Com es que m'ha volgut acompanyar, tot i sabent que potser no torna viu?

Perquè tinc el presentiment que sense mi tindrà problemes.

JORDI: Soc més fort del que semblo, pagès. Per cert, com es diu?

Em dic Holman. Per cert, veus aquella muntanya tan alta? Allà es on viu el drac i, si no ens afanyem es cruspirà la princesa abans no arribem.

JORDI: Te raó, ens hem d'afanyar. Creu que el vostre cavall podrà seguir el meu?

I es clar, es més ràpid del que sembla.

JORDI: Bé, si es així............SOM-HI!!!!!!!!!!!

Muntanya del drac amb vaixell antic i abandonat.

                                                   
                                                                                                                                                                                               

HO SENTO MOLT!!!

Us he de demanar perdó perquè, amb tants deures, he trigat molt en escriure aquest nou post.

Si us sembla bé seguiré amb un capítol (més llarg) de la llegenda:

CAPÍTOL 4:

Aleshores el rei, disparat com una bala, va entrar a la seva cambra i,ràpidament, va escriure un missatge.Tot seguit va donar-li al seu colom missatger i li va dir que el portés a una adreça que per mi m'és i m'era desconeguda.
-Tot això ja ha passat, però volia explicar-vos-ho igualment.
Ara estem aquí esperant, que vingui un tal Jordi,del qual n'he sentit a parlar molt.
TUTUTUTU
-Oh, deu estar ja aquí!- anuncia el soldat.
Tota la gent "super-excitada" se'n va a veure'l.
-No crec que sigui capaç de vèncer el drac, però vaig a veure'l igualment.
De seguit el rei el va saludar amb gran honor, però la reina, que encara seguia enfadada amb el rei,  li semblà que aquell jove no podria guanyar el drac i no va dir-li res.
Després sa majestat va convidar a passar el jove, per tal d'estar més tranquils a l'hora de pensar un pla. Encara ara segueixen reunits i, encara no se sap quina estratagema han pensat.
En canvi, jo no em penso quedar aquí amb els braços creuats mentre el pobre Jordi arrisca la vida per nosaltres. Ho sigui que jo vaig tirant que tinc feina.