divendres, 29 de març de 2013

HO SENTO MOLT!!!

Us he de demanar perdó perquè, amb tants deures, he trigat molt en escriure aquest nou post.

Si us sembla bé seguiré amb un capítol (més llarg) de la llegenda:

CAPÍTOL 4:

Aleshores el rei, disparat com una bala, va entrar a la seva cambra i,ràpidament, va escriure un missatge.Tot seguit va donar-li al seu colom missatger i li va dir que el portés a una adreça que per mi m'és i m'era desconeguda.
-Tot això ja ha passat, però volia explicar-vos-ho igualment.
Ara estem aquí esperant, que vingui un tal Jordi,del qual n'he sentit a parlar molt.
TUTUTUTU
-Oh, deu estar ja aquí!- anuncia el soldat.
Tota la gent "super-excitada" se'n va a veure'l.
-No crec que sigui capaç de vèncer el drac, però vaig a veure'l igualment.
De seguit el rei el va saludar amb gran honor, però la reina, que encara seguia enfadada amb el rei,  li semblà que aquell jove no podria guanyar el drac i no va dir-li res.
Després sa majestat va convidar a passar el jove, per tal d'estar més tranquils a l'hora de pensar un pla. Encara ara segueixen reunits i, encara no se sap quina estratagema han pensat.
En canvi, jo no em penso quedar aquí amb els braços creuats mentre el pobre Jordi arrisca la vida per nosaltres. Ho sigui que jo vaig tirant que tinc feina.







2 comentaris:

  1. Hola Àlex:

    Se agradece el gesto, pero no son necesarias las disculpas, ¡dichosos deberes! A mí me traían por la calle de la amargura.

    Me encantan los arreos azules del caballo de Jordi -son muy bonitos- y esa determinación de no quedarte de brazos cruzados. Veo que mantienes el suspense y la intriga, me pregunto si habrá desenlace para la fiesta de Sant Jordi, ya falta poco.

    Moltes grácies i una abraçada.

    PD: Como ves, no parlo català (lo siento) y no sé si hago bien en escribir en castellano en lugar de utilizar el traductor de Google, pero como es tan elemental... De todos modos, si lo prefieres, la próxima vez utilizo el traductor.

    ResponElimina
  2. Hola, Esteban:

    Gracias por entrar en mi blog y leerte mi post.

    Sobre los deberes... estoy de acuerdo contigo; sobre los arreos, también.

    Pero eso de usar el Google traductor para traducir los comentarios, no me gusta. A mí me gusta conservarlos en su lengua original porque sino, pierden el "glamour".

    Saludos,

    Àlex.

    ResponElimina