dijous, 8 d’agost de 2013

CAPÍTOLS 9 I 10

Aquesta vegada sí ! No he trigat gaire en escriure aquest nou post (unes 2 setmanes). Avui escriuré els dos últims capítols de la llegenda. Espero que us agradin! Aquí els teniu:

CAPÍTOL 9:

LEILA: Déu meu! Estem acabats! No pot ser que hagi resistit a una caiguda tan i tan bestia!

Tens raó, princesa Leila, d'aquesta no ens en sortirem! Veus com ens en teníem que anar!

LEILA: Va Holman, no et posis histèric! Estic pensant un pla......

Va però depressa.

JORDI: Vinga Leila! Jo intentaré lluitar contra el drac mentre tu penses el pla!

LEILA: D'acord....



DRAC: Groooereerrrr (et mataré)

JORDI: Ara veuràs drac el travessaré! Ahhhhh! Maleït drac, m'has tornat a ferir! Ràpid Leila, no podré aguantar molt més!

LEILA: Ja penso, ja penso.... però no se'm acudeix res de res!

Vinga Leila ! Va, que se'l  va a cruspir viu!

JORDI: Uaaaaaa! Traieu-me el drac del damunt!

Ostres , va Leila. Que ja el te dins la boca!

JORDI: Hiiiiiiaaaaaaaaa!

Va, Leila! Tu pots!!!!!!! Vigila, Jordi et vol tirar a l'aire i, quan caiguis se't cruspira d'una sola queixalada!

LEILA: D'acord! Ja ho tinc! Quant et tiri, tu has de donar una tombarella al aire i t'hi has de clavar l'espassa al coll! Que em sembla que es el se únic punt feble! Ara tot depèn de tu!!!!

Espero que el drac no hagi entès el pla, es que ha cridat tant que.....

LEILA: No diguis tonteries els dracs no entenen el nostre llenguatge! Vinga, ara!!!!!!!!!!

JORDI: D'acord!!!!!!
                                                                     ZAZ!!!!!!



JORI: Sí! Ara sí! L'he derrotat! Visca! Gracies al teu pla Leila!

 LEILA:Va, no exageris que casi deixo que et mati.

Visca! Visca! Ja no tindrem sofriment! Què deu fer la meva pobra família. Ara no tenim casa......

JORDI: Va, Holman, no et preocupis per això! Avui s'ha de fer festa! Vinga, cap a palau!!!


                                                                                                                   CONTINUARÀ.......



ÚLTIM CAPÍTOL:




JORDI: Hem tornat vius i amb la princesa Leila!

REI: Us ho agraeix-ho de tot cor cavaller!

On es la meva família majestat?

REINA: Dins d'aquesta casa. Ja que has ajudat a salvar la princesa et donem aquests terrenys junt amb aquesta magnífica casa.

Gracies majestat!!!!!

LEILA: Mami..... Buaaaaaa!

REINA: Quant te enyorat filleta meva! Buaaaaaaaaaa!

REI: Valent cavaller, ens ho hem estat rumiant la meva dona i jo i hem decidit, que si tornaves, que et casessis amb la nostra filla.

JORDI: Ho sento, majestat, però he d'anar a salvar altres viles. O de bàrbars, o de gegants o d'algun altre tipus de guerrer.


REI: D'acord, ho entenc. Doncs, almenys accepta aquestes quantes monedes d'or.

JORDI: Doncs no diré que no! Ja, ja, ja! Bé, fins una altra!!!!

POBLE, REI, REINA, LEILA, I JO:

ADÉU, CAVALLER SANT JORDI!!!!!!!!!!!




                                                                           FI


8 comentaris:

  1. Oohh!!Ja s'ha acabat! Quina llàstima! Quina serà la propera saga??

    ResponElimina
  2. Quin final més espectacular! Emocionant i emotiu, tal com li correspon a tota bona història. Moltes felicitats, Àlex! Espero impacient la nova aventura que escriuràs!!!

    ResponElimina
  3. Esa Leyla!! Toda una heroína!!! Fantástico!!!!!!!!

    Me encanta!

    ResponElimina
  4. Gràcies Xavi! M'alegro que t'hagi agradat la història. Sobre la nova saga, en el següent post que escriuré, explicaré quina serà.

    Àlex.

    ResponElimina
  5. ¡Gracias María! La verdad es que Leyla si que es una verdadera heroína. Me alegra que te haya gustado.

    Saludos.

    ResponElimina
  6. Perdón por el retraso, Àlex. No sé cómo andarás con los deberes, pero a mí se me han acumulado mucho los míos, y hasta hoy no he podido disfrutar de tu historia, que emociona y me ha hecho reír, tiene de todo, incluso final feliz, con toque agridulce, por ese amor imposible entre Leila y Jordi, una pena.
    La historia la veo guapa, emotiva, simpática, bien hecha, fresca y con sentido del humor. ¡Felicidades, Àlex! Mi aplauso desde Asturias, ¿Lo oyes? Hoy hay viento del oeste, debe llegarte bien.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Gracias Esteban. Sobre el retraso, te diré lo mismo que tu me decías: no son necesarias las disculpas ¡dichosos deberes!.
    Sobre la historia, he intentado darle un toque divertido, sin hacer,tampoco, una parodia.

    Hasta pronto,

    Àlex.

    ResponElimina
  8. ¡De nada!
    La historia está muy simpática, verdaderamente, pero muy fina. Me ha gustado.
    Hasta pronto!

    ResponElimina