Perdoneu que us hagi fet esperar una vegada més. Jo pensava que quan no anés al cole podria escriure més, però entre cursets d'anglès, deures d'estiu i una nova gateta que tenim......
CAPÍTOL 7:
LEILA: Ei! Holman, t'he donat una ordre. Si ets valent, ves a ajudar a el teu amic!
Però vostè, princesa.... Que farà si jo vaig a lluitar. No podrà escapar-se perquè tinc entès que no sap muntar a cavall. No es així?
LEILA: No m'agrada què em diguin desvirtuts, pagès Holman! Però te raó, jo no sé anar a cavall. Però dóna igual! No me n'aniré ........
I pitjor si morís, què dirien els altres pagesos? Doncs dirien que ets una mala princesa i que per un capritx teu, de voler que jo ajudes el valent cavaller, has sacrificat una vida inútilment.
LEILA: Ja no ho suporto més! Diguis el que diguis l'ajudarem. A més a més tinc un pla. Nosaltres no podríem enfrentar-nos al drac cos a cos, però mentre el cavaller lluita podem tirar-li una pedra al cap i aleshores el drac..... CAURÀ AL BUIT!
Bona pensada....... anem a buscar una pedra prou grossa!
Que passarà? CONTINUARÀ......
CAPÍTOL 8:
JORDI: Uaaaaaa! Oh no, fora d'aquí, bestiota!
L'hauríem d'ajudar ràpidament! Vinga princesa, ja tenim la pedra, ara només ens fa falta trobar un bon lloc per tirar-li al cap! Som-hi!
LEILA: Podries ajudar-me! Això pesa com un bou i, jo soc una princesa, i les princeses no haurien de fer aquestes feines!
D'acord, d'acord, però ràpid! Bé, crec que des d'aquí li podrem tirar! Vinga. A la de una, a la de dos i a la de tres! Pedra va!
DRAC: Grooooooaaaaaaaaar!
Perfecte! No podia sortir millor! El drac ha caigut al buit! Visca, visca! Som els millors!
JORDI: Gracies per salvar-me la vida! De veritat que era fort aquest drac! Només li he aconseguit fer una ferida i, en canvi ell ja se'm anava a cruspir viu! Uf, quina sort! Ens en hem sortit bastant bé. No hi ha cap ferit greu
Ja, però jo he perdut la meva capa de fulles.......
JORDI I LEILA: Ja, ja, ja, ja, ja.... Va, no et preocupis per això!
Ja però.......
LEILA: Com et dius, valent cavaller?... m'has salvat la vida i..... voldria saber el teu nom.
JORDI: Ets tu qui me la ha salvat la vida. Tu i l'Holman! Jo hem dic.........
DRAC: Goroooooogroooor!!
El drac, encara està viu!!!!!
Podran matar definitivament el drac? CONTINUARÀ......
LEILA: Ja no ho suporto més! Diguis el que diguis l'ajudarem. A més a més tinc un pla. Nosaltres no podríem enfrentar-nos al drac cos a cos, però mentre el cavaller lluita podem tirar-li una pedra al cap i aleshores el drac..... CAURÀ AL BUIT!
Bona pensada....... anem a buscar una pedra prou grossa!
Que passarà? CONTINUARÀ......
CAPÍTOL 8:
JORDI: Uaaaaaa! Oh no, fora d'aquí, bestiota!
L'hauríem d'ajudar ràpidament! Vinga princesa, ja tenim la pedra, ara només ens fa falta trobar un bon lloc per tirar-li al cap! Som-hi!
LEILA: Podries ajudar-me! Això pesa com un bou i, jo soc una princesa, i les princeses no haurien de fer aquestes feines!
D'acord, d'acord, però ràpid! Bé, crec que des d'aquí li podrem tirar! Vinga. A la de una, a la de dos i a la de tres! Pedra va!
DRAC: Grooooooaaaaaaaaar!
Perfecte! No podia sortir millor! El drac ha caigut al buit! Visca, visca! Som els millors!
JORDI: Gracies per salvar-me la vida! De veritat que era fort aquest drac! Només li he aconseguit fer una ferida i, en canvi ell ja se'm anava a cruspir viu! Uf, quina sort! Ens en hem sortit bastant bé. No hi ha cap ferit greu
Ja, però jo he perdut la meva capa de fulles.......
JORDI I LEILA: Ja, ja, ja, ja, ja.... Va, no et preocupis per això!
Ja però.......
LEILA: Com et dius, valent cavaller?... m'has salvat la vida i..... voldria saber el teu nom.
JORDI: Ets tu qui me la ha salvat la vida. Tu i l'Holman! Jo hem dic.........
DRAC: Goroooooogroooor!!
El drac, encara està viu!!!!!
Podran matar definitivament el drac? CONTINUARÀ......
Gràcies, pero no hay nada que perdonar, Àlex. ¡Dichosos deberes!
ResponEliminaMe gusta tu estilo, quizá no lo sepas, pero te aseguro que sigues las pautas de un buen guionista. Me gusta la historia, tiene humor (esas discusiones en una situación tan dramática) y mantienes la intriga, se han salvado... de momento. A ver qué pasa.
Feliz verano. Una abraçada.
Gracias, Esteban! Ya tengo ganas de poder escribir los dos capítulos que quedan.
EliminaFeliz verano y hasta pronto!
Àlex
Una historieta muy divertida, que demuestra que no hacen más falta más que unos clicks y unos cuantos elementos para hacer algo creativo con ingenio e imaginación. Veremos como escapan ahora del dragón, yo creo que a la princesa se le ocurrirá algo...
ResponEliminaY por cierto, la nueva gatita es preciosa.
Gracias, Duclack. La verdad, tenía pensado de hacer la historia en mi habitación( donde tengo los escenarios)pero pensé que me costaría mucho poner el castillo y la montaña juntos allí ( porque no caben).
ResponEliminaAl final decidí de poner cuatro bultos y taparlos con una manta como montaña y hacer allí la lucha contra el dragón.
Sobre la gatita, si entras en el blog "Gats Familiars" encontrarás la historia de como llegó a casa.
Hasta pronto,
Àlex.