LES AVENTURES DEL LLANERO SOLITARIO
PRIMER CAPÍTOL: L'HONOR DE L'EXÈRCIT (PRIMERA PART)
DIA 3 D'OCTUBRE DE 1869
Aquella nit, mentre uns quants soldats feien la vigilància... el soldat Willy va explicar al soldat Benjamin que el soldat Higuins havia insultat la seva mare.
WILLY: Escolta Benjamin, el soldat Higuins, aquell que ningú suporta, ha insultat la teva mare. Crec que li hauries de donar una lliçó!
BENJAMIN: Tens raó, Willy. Anem-lo a cridar!
WILLY: Ei, tu, Higuins! Vine un moment! El Benjamin et vol dir una cosa!
BENJAMIN: Es veritat que has insultat la meva mare?
HIGUINS: I si es veritat, que t'importa?
BENJAMIN: Que ho arreglarem a cops de puny, això! Ara veuràs Higuins! Aprendràs a no insultar a la meva mare!
Aleshores el Benjamin va envestir el Higuins, però el Higuins li va donar un cop a la panxa.
BENJAMIN: Uaaaa! Ara veuràs, maleït soldat!
HIGUINS: Auuuu! Te això doncs!
En aquell mateix moment van arribar el capità Blue i alguns altres soldats i.....
BLUE: Que està passant aquí, soldats!
WILLY: Es una baralla entre soldats, senyor!
BLUE: Que m'ho expliquin ells, soldat Willy.
BENJAMIN: Ell ha insultat la meva mare, senyor! I.....
HIGUINS: I m'ha començat a embestir com un bou!
BLUE: Bé ja ni ha prou! Soldat Higuins, ja parlarem amb el teu capità per veure quin càstig et posem! No està bé insultar les pobres senyores. M'ho anoto a la llibreta. I tu soldat Benjamin... seràs durant dues setmanes recluta i netejaràs tot el fort! Hauràs d'obeir el que et mani un soldat!
Però quan el capità Blue s'en va anar, el soldat Benjamin va amenaçar de mort el sodat Higuins.
BENJAMIN: Et mataré! Mira com m'has deixat! Et mataré!
WILLY: Però Benjamin, això es molt fort....
HIGUINS: Ja veurem, ja veurem..... ja, ja, ja.
Al sortir el sol, tots els soldats ja formaven. Mentrestant el Capità Blue va anar a parlar amb el capità del Higuins, el Capità Brown. Van decidir castigar-lo fent que netegés la quadra dels cavalls durant tres dies.
Al cap de poc temps el Coronel White va anunciar que aquell matí arribaria una diligència. I, al cap d'una hora.....
SERGENT JONH: Senyor Coronel! Ja arriben!
CORONEL WHITE: Capitans, tinents, sergents, soldats i reclutes, formació de salutació!
D'aquella bonica diligencia van sortir: Un Sheriff, un vaquer, un metge, i el seu aprenent, un nen molt peculiar: El Corky.
CORKY: Doctor Conor.... aquest fort es immens! Mira quina cantina te!
CONOR: Tens raó Corky! Es immens. I vosaltres que penseu?
SHERIFF: La veritat es que a mi no es que m'agradin molt. M'hauria estimat més fer escala en algun altre lloc.
JAMES: Doncs a mi també m'agrada!
BLUE: Ho sento per tu, Sheriff, però no podreu marxar fins demà el matí! Els cavalls estan massa cansats.
SHERIFF: Ves quin remei....
Els soldats van convidar a sopar un banquet d'embotit als quatre passatgers, en canvi, al conductor una sopa de verdures i un peixet. I, després d'allò....
BROWN: Veniu, hem preparat una sorpresa per vosaltres (i per nosaltres).
Soldat, ves a avisar el Coronel White, el Capità Blue i el Capità Black. Que vinguin amb les seves dones.
Allò era una gran festa, fins i tot hi havia músics de l'exèrcit! Hi havia cervesa per tot arreu, per a tothom.
|
Cantants de l'exèrcit. |
|
Festa vista des de dalt. |
Tot allò era molt divertit, tothom s'ho passava de fàbula.....
JAMES: Yuuuujuuu! Quina festa! Què divertits son aquests cantants!
SHERIFF: Tens tota la raó, James, ara sí que m'agrada aquest fort! Ja, ja, ja
CORKY (Pensant): Què ve que toquen....
SOLDATS: Visca, visca! Visca el Fort Reno! Visca!
Però els crits d'alegria i de diversió van acabar-se quan de sobte......
BANG-BANG!!!!
BLACK: Que ha passat?
WHITE: No ho se ben bé, però em penso que això eren trets!
BLUE: Senyor! M'he arribat al lloc d'on hem sentit els trets i..... el soldat Higuins es mort!
BROWN: Oh no, no pot ser això! Tots els nens i les dones que vagin a refugiar-se! Hi ha un assassí entre nosaltres!
CORKY: Doctor Conor, doctor Conor...... vingui de seguida!
CONOR: No,..... no li noto el pols....Senyors del fort... sento dir que el soldat Higuins..... es mort!
SOLDAT DUSTIN : Segur que ha estat el soldat Benjamin! Vaig veure com ahir amenaçava de mort al soldat Higuins!
BLUE: Porteu el recluta Benjamin, he soldat Dustin, davant el coronel White!
Tot segui uns soldats el van portar davant el Coronel.
CORONEL: Recluta Benjamin, has sigut tu qui ha matat el soldat Higuins? Totes les proves apunten cap a tu.
BENJAMIN: Li juro que no he estat jo.... Senyor!
BLUE: No et crec! Però com que no tenim proves clares..... haurem d'avisar la Fiscal Elisabeth i a l'advocat defensor William.
D'aquí a dos dies et jutjarem, recluta Benjamin!
WILLY: Però senyor..... es el meu amic i jo se que seria incapaç de fer una cosa així.....
WHITE: Calla soldat Willy! El capità Blue te raó.
JAMES: Oh, no em temo el pitjor......
CORKY: A que es refereix doctor Conor?
CONOR: No podrem sortir fins que no s'hagi aclarit el cas.
BLACK: Ho sento nois, com que podríeu ser l'assessí, encara que ho dubto molt, us heu de quedar aquí.
CORKY: Jopeti tu.......
I lluny d'allà......
POM- POM -POM.....
MARPFY: Qui hi ha?
ELIE: Porto un cas pel Llanero!
MARPFY: D'acord doncs, endavant!
ELIE: Gràcies! De veritat!
MARPHY: Miri, et presento al Jonh. Es qui s'encarrega de parlar amb el Llanero i el Toro. I aquest es el mosso.
ELIE: Ai! Es un indi!
JONH: Tranquil·la, es inofensiu. Es diu Bou.
BOU: Jo fer bescanvi amb tu! Meu ganivet per teu barret!
MARPHY: Va deixa'l Bou... Aviam, què passa, senyora!
ELIE: És un cas de vida o mort! Resulta que el meu fillet, que es diu Benjamin, es va barallar amb un soldat del fort i després el va amenaçar a mort. I resulta que avui l'han matat! Els que manen del fort l'han declarat, de moment, culpable. El que vull es que el Llanero s'inventi alguna estratègia per que el judici vagi al seu favor..... si us plau, si us plau! Estic disposada a pagar el que faci falta!!!!!!
BOU: Però, i si es culpable?
ELIE: Doncs aleshores l'hauran de penjar. Però estic segura que és innocent.
JONH: Que us sembla, sí no!!
BOU: Sí!!
MARPHY: Li deixarem barato, però també hem de viure..... amb cinquanta dòlars ja és suficient. Es paga la meitat ara i la meitat després. Ho sigui que són 25.
ELIE: De veritat que sou amables! Tingui, tingui.
JONH: Farem tot el que podrem! Bé, el Llanero i el Toro!
ELIE: Fins a la vista!
MARPHY: Bé, Jonh, Bou.....
Crec que es hora de passar a ser: El Llanero Solitario, el Toro i la super Marphy!
LLANERO: El vostre nom no es que canviï gaire he.....
BOU: Calla, pesat!
LLANERO: Tens raó, Toro!
MARPHY: El primer que hauríem de fer és anar a segrestar el advocat defensor. No crec que pugui fer res contra la temible fiscal Elisabeth. A més és un borratxo!
TORO: Vinga, som -hi!!
TOTS: SOM-HI!
Aconseguiran el Llanero i els seus amics salvar el pobre Benjamin? O serà, de veritat el Benjamin el culpable i no podran fer-hi res?
CONTINUARÀ.......